Els gegants formen part de la fantasia catalana. Es diu que varen sorgir de la necessitat d'atribuir a algun ésser fantàstic les coses que succeïen i que de cap manera podien haver estat realitzades per la mà humana.

Contes de gegants comença amb una breu explicació sobre els orígens i la tradició dels gegants a Catalunya, es parla d'ells com a figures llegendàries: com vivien, què feien... També s'explica com van sorgir les ballades de gegants tan populars a les festes majors. I després es dona pas a l'explicació de dos contes molts diferents sobre gegants:

L'aglà màgica
En Jaume i la Remei viuen en un petit poble de la costa, són pagesos i estan cansats d'haver de donar una part de la collita al senyor del castell. En Jaume i altres pagesos decideixen anar a veure el rei. Pel camí troben un ós que els obligarà a amagar-se. L'Andreuet, un noiet que els acompanya, gràcies al seu enginy aconsegueix escapar. De seguida va a avisar la Remei que els podrà salvar perquè té una aglà màgica que li ha regalat un porc senglar. Quan la mossega es converteix en geganta i foragita l'ós. Al cap d'un temps en Jaume descobreix els poders de l'aglà i també es converteix en gegant. Són tan respectats i admirats per tothom que, quan moren, la gent del poble construeix uns gegants per fer-los ballar a la festa major.
Aquest conte s'explica amb l'ajut d'uns personatges de fusta que doblen el seu tamany quan es converteixen en gegants.


La torreta dels gegants
En Bufarocs és un gegant que s'avorreix molt. Només es distreu llançant pedres al mar. En una ocasió, un dels rocs va a parar a Menorca, just al cap d'un altre gegant, en Talaiot, que enfadat ve nedant fins a Catalunya per barallar-s'hi. Quan es troben comença la lluita, però ben aviat s'adonen que tenen la mateixa força i que cap dels dos pot guanyar l'altre. Llavors decideixen fer-se amics.
Arriben uns capgrossos i els ensenyen jocs. Els gegants gaudeixen molt jugant a escacs i decideixen fer-se figures de la seva mida. El taulell, marcat a terra, ocupa gairebé tot Catalunya. Un dia plou molt i els gegants deixen les figures per tal de salvar els capgrossos. Això farà que moltes peces, fetes de fang, es destrueixin, totes menys les torres, que queden arrelades a la terra. Per això s'explica que en alguns pobles de Catalunya encara en queda alguna.
Aquest conte s'explica amb la participació del públic. Uns quants voluntaris, convenientment disfressats, interpreten els principals personatges.

 

 

 

 

 

 

Es tracta d'una sèrie de contes-espectacle, pensats per ser realitzats en espais reduïts: biblioteques, escoles, sales de lectura, centres cívics...
Tenen en comú que la narració és prioritària, tot i que sempre la complementem amb altres tècniques.